1v. intr. justar, fer justes en un torneig. També s'usa en sentit fig. Justar, un escaquista, contra un altre. júnyer, íd. bornar, íd. escaramussar o fer escaramusses batallar guerrejar batre's rivalitzar (en coses de l'esperit) mesurar les seves (o les meves, o les teves, etc.) forces (amb algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (→) competir (esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar
2v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra) entrar en lliça contra (algú) rompre una llança portar la contra (a algú), combatre'l. Cp. refutar (un argument, una teoria, etc.).
